Figures retòriques

Figures retòriques

Cerca informació sobre les figures retòriques següents: metàfora, comparació, personificació, al·literació, apòstrofe i encavallament. Posa un exemple de cada un en poemes. També explica què són. 

metàfora:La metàfora (del Grec metaphorá, 'translació, metàfora') és un dels recursos literlaris més importants. Es basa en la identificació de dos termes: un de real i un que apareix al text. Aquesta identificació es basa en característiques comunes que fan que el lector pugui reconstruir un terme en llegir l'altre. És semblant a la comparació, però en la comparació apareixen tots dos termes i es diu el que tenen en comú, mentre que a la metàfora hi ha una substitució total entre paraules o expressions.
 Mi sien, florido balcón
de mis edades tempranas,
negra está, y mi corazón,
y mi corazón con canas.
comparació:La comparació és un recurs litelari consistent en posar en relleu les semblances entre dos referents, de manera que es destaquin qualitats no evidents o bé es dugui a terme una descripcio més gràfica i clara, com es veu a "És rodó com una pilota". A diferència de la metafora, on l'element real no apareix i només està present allò comparat, en la comparació apareixen tots dos elements, sovint units per algun signe lingüístic ("com"). S'usa en literatura i arts visuals com a recurs estètic i en l'argumentacio per il·lustrar el propi punt de vista.
»E bien como quando algund malfechor,
al tempo que fazen de otro justicia,
temor de la pena le pone cobdicia
de allí adelante bivir ya mejor,
mas desque passado por él el temor,
vuelve a sus vicios como de primero,
así me bolvieron a do desespero
desseos que quieren que muera amador.»
personificació:La personificació o prosopopeia és una figura retorica que consisteix a atribuir qualitats humanes a éssers no racionals, objectes, fenòmens naturals.
 Escolta, Espanya, -la veu d'un fill
que et parla en llengua –no castellana;
parlo en la llengua –que m'ha donat
la terra aspra:
en aquesta llengua –pocs t'han parlat;
en l'altra, massa.
 al·literació:L'al·literació és una figura retorica relacionada amb la fonetica que consisteix a repetir un so per crear un efecte determinat. Per exemple, el so de la S sembla un xiuxiueig i evoca suavitat, intimitat, el vent... Per contra, la R múltiple és un so més fort. Evidentment, l'al·literació no es basa en característiques objectives de cada fonema, sinó en els suggeriments que provoquen. Un efecte semblant és la base de l'onomatopella. L'al·literació està molt present a la poesia, tot i que pot aparèixer als noms propis d'altres gèneres per qüestions humorístiques.
 Xoca l’embruix de clenxes arrauxades
amb un esqueix de xarpelleres fluixes.
S’eixamplen les eixides enxubades,
s’aixequen eixams de moixes bruixes

apòstrofe i encavallament:L'apòstrof és un signe ortogràfic emprat en català i altres llengües que consisteix en una coma volada ( ’ ).L'encavallament és un recurs poètic segons el qual una oracion es distribueix en més d'un vers. Si la mateixa oració ocupa versos sencers, es diu que és un encavallament suau, però si en el segon vers hi ha una pausa (coma o punt i coma), es tracta d'un encavallament abrupte.
 Y se quitó la túnica,
y apareció desnuda toda…
¡Oh pasión de mi vida, poesía
desnuda, mía para siempre!