viernes, 11 de marzo de 2016

  1. Fes la sinopsi de la pel·lícula que hagis vist durant aquestes vacances. Acompanya-la d'imatges.
Aunque no es un superhéroe en sentido estricto, Deadpool es uno de los personajes más queridos de Marvel Cómics. Esta adaptación a la gran pantalla del personaje creado por Rob Liefeld y Fabian Nicieza, corre a cargo del debutante en la dirección Tim Miller, que ya se encargó de los efectos especiales de otro largometraje que también es una adaptación de un cómic: Scott Pilgrim contra el mundo. La película está protagonizada Ryan Reynolds (Mississippi Grind, El invitado, Buried (Enterrado)), Morena Baccarin (Homeland, La mirada del tiempo, Firefly), Ed Skrein (La espada de la venganza, Juego de tronos), Gina Carano (Fast & Furious 6, Indomable), y TJ Miller (Silicon Valley,Transformers: La era de la extinción).

   2. Lèxic - Els sinònims i els antònims
1. Busca un sinònim de les paraules en negreta d‟aquest text:

Història del creixement econòmic a Mallorca 1700-2000, llibre de Carles Manera, ha estat guardonat amb el IX Premi Catalunya d’Economia, que atorga la Societat Catalana d’Economia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, amb el suport de Caixa Catalunya. L’estudi trenca amb l’escassa investigació sobre la història de la realitat econòmica de Mallorca i esvaeix la típica visió de l’illa com a paradís turístic. En l’obra es pot veure l’evolució econòmica de l’illa balear durant tres segles, des de les dificultats en temps de l’absolutisme de Felip V i la pèrdua de poder del nobles amb el creixement del pes dels comerciants, fins a l’època de la industrialització, en què s’observa el dinamisme que ha caracteritzat sempre Mallorca.
Dossier Econòmic de Catalunya, 10/10/03


   3. Escriu els antònims de les paraules següents:

       Vendre, minvar, arronsar, desconnectar, empitjorar, netejar, desanimar, oblidar, aprimar, descosir, encendre, treure, demanar, perdre, unir, disminuir, embravir, sortir, escalfar, aclarir, baixar, vestir, comunicar, negar, endarrerir


 4. 1.Subratlla l‟opció correcta segons el context de cada parella de mots.

a. M’hauries de donar la teva (adreça/direcció) de Barcelona.
b. Vaig bé en aquesta (adreça/direcció) per arribar al Montseny?
c. Si segueixes carrer (a dalt/amunt) trobaràs la plaça de Francesc Macià.
d. He pujat (a dalt/amunt) de tot de l’edifici i m’he trobat el teu germà.
e. No m’he pogut (seure/asseure) en tot el trajecte.
f. Aquest diumenge han fet un concert d’(orgue/òrgan) a la catedral.
g. Hem estat esperant de braços (plegats/creuats) tot el dia.
h. M’agrada més el formatge (tou/tendre) que el formatge sec.
i. (Posa‟t/fica’t) el jersei.
j. Estàvem preparats per començar la cursa, però vam haver d’esperar el (tret/dispar) de sortida.

Contes



   1.  Escriu un conte que tengui com a protagonistes aquests personatges: Fada, nanet, drac i heroi.
Hi havia una vegada un nanet que vivia al zoològic de Barcelona. Aquell nanet anomenat Kiko que tenia deu anys volia volar. Cada dia mirava el cel i veia les fades com volaven amb les seves precioses ales. A en Kico li feia molta enveja. Va estar pensant durant unes setmanes com podria volar. Fins i tot els hi ho va preguntar als seus pares. Però li van contestar que això era impossible, que com volia volar? Després va decidir consultar al seu amic Niqui que era un drac. Al Niqui li va semblar molt bona idea així que al Niqui li va preguntar a en Kico si podia fer el viatge amb ell. El kico es va estranyar, com que un viatge? Al Nuqui li va contestar:
- Sí, un viatge és anar d’un lloc a un altre. 

En Kico va pensar que era bona idea així que van decidir que farien un viatge de Barcelona fins a Brasil. Els dos van agafar cent globus amb heli i ho van provar. Però pesaven més. Al Niqui se li va ocórrer una idea: fer uns propulsors. I sí, sí, ho van fer!!! Van anar fins a Brasil i allà van conèixer al Heroi. En Kico i al Niqui es van quedar bocabadats, era estrany que en Heroi els deixés entrar a casa seva, no? Però van descobrir que ell tenia nanets i dracs. Tenia un gran descampat ple de 
dracs amb estanys per banyar-se i sempre els hi donava un parell de zebres mortes. També tenia un altre descampat per tortugues amb un munt de cols i de pastanagues per menjar. En Kico li va dir al Niqui:

- I si portem als nostres pares aquí? 

La Niqui va respondre:
- D’acord.
Van agafar els propulsors i se’n van tornar a Barcelona per emportar-se els pares. Lezebress dues famílies no s’ho creien però van decidir provar-ho.

En Kico es va adonar que pesaven massa tots junts així que van tornar a construir uns propulsors per a cadascun de la família. I quan va acabar de construir-los van tornar cap a Brasil. Mentre volaven tots els propulsors es van quedar sense bateria i es van caure del cel. Gràcies que havien construït uns paracaigudes per si passava això!!

Van aterrar sense fer-se mal. En Kico es va adonar que estaven a Argentina. Els pares van rondinar i els van dir: 
- Vaja, ara haurem de caminar tres setmanes per arribar a Brasil ...
Després de caminar tres setmanes van arribar a Brasil, a la casa d’el Heroi. Els pares de la Niqui i d’en Kico es van quedar amb la boca oberta quan van veure tants nanets i dracs. Els pares de les dues famílies els hi van dir:

- Teníeu raó, és un paradís !!!!!!!!!- va dir el pare nanets . –És el somni de tot nanets.
- I quantes magdalenas dieu que donen cada setmana? –va dir la mare.
- vint-i-una–va contestar en Kico.
- Queeeeeeeeeeeee??????????

Van decidir quedar-se una temporada. Seria com unes vacances i que després tornarien al zoo. Fins i tot el Heroi els va ensenyar a jugar a futbol. Quan van estar tres mesos a Brasil se’n van tornar cap a Barcelona.

Quan van arribar al zoo van dir a la sirena, al centauro i al fenix que coneixien al Heroi. Però ningú s’ho creia.

En Kico els va ensenyar una foto d’ells amb l' Heroi . Des de llavors van ser el nen i el drac més famosos de tot Barcelona.

Conte contat conte acabat, que aquest conte ja s’ha acabat.

Dossier literatura tema 7


Dossier literatura tema 7



1. Cerca informació sobre l'Escola Mallorquina (època, definició, autors...). Penja imatges que siguin representatives d'aquest corrent.
L'Escola mallorquina va ser un grup d'illencs que es caracteritzen per una poesia vinculada als clàssics grecs i llatins, com també a la tradició poètica pròpia de la zona. 

El grup està vinculat amb el Romanticisme, Neoclassicisme, Costumisme, Naturalisme, Modernisme i Noucentisme.

Els escriptors de l'Escola tenen una alternança entre el català i el castellà.

Autors:  Llorenç Riber i Campins, Miquel dels Sants Oliver, Miquel Ferrà i Juan, Emília Sureda, Pere Orlandis, Maria Antònia Salvà i Ripoll, Guillem Colom i Ferrà, Miquel Forteza i Pinya, Joan Pons i Marquès, Miquel Colom Mateu, Andreu Caimari, Bartomeu Guasp i Gelabert, Miquel Gayà , Maria Antonia Ramon, Miquel Costa i Llobera, i finalment, Joan Alcover Maspons.

L'Escola Mallorquina representa una època de poetes que conserven l'idioma, la tradició, i aporten característiques mallorquines a la literatura catalana-valenciana-balear. 

2. Cerca informació sobre Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover. Explica quines foren les seves obres representatives i quin gènere literari conreaven. Cerca i penja dos poemes que hagi escrit cada un d'ells i penja imatges representatatives.
Miquel Costa i Llobera: (Pollença, 10 de març de 1854 - Ciutat de Mallorca, 16 d'octubre de 1922) va ser un poeta mallorquí. 

OBRES:
  • Poesies (1885)
  • De l'agre de la terra (1897)
  • Tradicions i fantasies (1903)
  • Horacianes (1906)
  • Visions de Palestina (1908)
  • Sermons panegírics (1916)
  • Lo pi de formentor 
Joan Alcover:  (Ciutat de Mallorca, 3 de maig de 1854 - 25 de febrer de 1926) va ser un poeta,assesinat i polític balear. 

OBRES:
 En català: 

Poesia

  • La relíquia (1903).
  • La Balanguera (Himne oficial de Mallorca).
  • La serra, homenatge a Costa i Llobera.
  • Cap al tard, recull poètic (1909).
  • Poemes bíblics, recull poètic (1918).
  • Desolació, expressió dels seus sentiments.

Assaig

  • Humanització de l'art (1904).
  • Reacció literària (1910)
  • Cultura de llenguatge (1916)
  • L'art segons Tolstoi (1921)
En castellà:
  • Poesías, 1887
  • Nuevas Poesías, 1892
  • Poemas y armonías, 1894
  • Meteoros, 1901

Miquel Costa i Llobera:  
Resultat d'imatges de miquel costa












EL PI DE FORMENTOR
Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera,
més poderós que el roure, més verd que el taronger,
conserva de ses fulles l'eterna primavera,
i lluita amb les ventades que assalten la ribera,

com un gegant guerrer.
No guaita per ses fulles la flor enamorada,
no va la fontanella ses ombres a besar;
mes Déu ungí d'aroma sa testa consagrada
i li donà per terra l'esquerpa serralada,

per font la immensa mar.
Quan lluny, damunt les ones, renaix la llum divina,
no canta per ses branques l'ocell que encativam;
el crit sublim escolta de l'àquila marina,
o del voltor que puja sent l'ala gegantina

remoure son fullam.
Del llim d'aquesta terra sa vida no sustenta;
revincla per les roques sa poderosa rel;
té pluges i rosades i vents i llum ardenta;
i, com un vell profeta, rep vida i s'alimenta

de les amors del cel.
Arbre sublim! Del geni n'és ell la viva imatge:
domina les muntanyes i aguaita l'infinit;
per ell la terra es dura, mes besa son ramatge
el cel que l'enamora, i té el llamp i l'oratge

per glòria i per delit.
Oh, sí, que quan a lloure bramulen les ventades
i sembla entre l'escuma que tombi el seu penyal,
llavors ell riu i canta més fort que les onades
i, vencedor, espola damunt les nuvolades

sa cabellera real.
Arbre, mon cor t'enveja. Sobre la terra impura,
com a penyora santa duré jo el teu record.
Lluitar constant i vèncer, regnar sobre l'altura
i alimentar-se i viure de cel i de llum pura ...

O vida, o noble sort!
Amunt, ànima forta! Traspassa la boirada
i arrela dins l'altura com l'arbre dels penyals.
Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada,
i tes cançons tranquil.les 'niran per la ventada

com l'au dels temporals. 

 TEMPORAL

 
Trista l'auba se desperta.
Damunt la costa deserta
llança l'àguila son crit;
i, pel vent espellissades,
passen negres nuvolades
com a robes esqueixades
del vel immens de la nit. 


La mar creixent s'avalota,
la negror que l'encapota
claps de sol fan llambrajar;
i corrent a la ribera,
entre espessa polseguera
encrespen la caballera
los blancs cavalls de la mar. 


Ronca la cova rodona,
fingint a cada cop d'ona
bramuls de monstre furiós;
i xucla l'aigua i la llança:
si el sol a ferir-la alcança,
per entre l'escuma dansa
un iris meravellós. 


Allà on la mar més s'arbora
dins l'escuma bullidora,
els monstruosos esculls
cobrar la vida pareixen...
i guaiten i desapareixen,
com a molars qui es deleixen
entre les ones reülls. 


La fantàstica muntanya
més alta sembla i estranya
amb lo front mig encobert.
La roca immòbil, aspriva,
per que guaiti pensativa
com aguaita el temps que arriba
la gran Esfinx del desert. 


Allà baix, dins la calanca,
jau damunt l'arena blanca
el llaüt del pescador.
Vola planyent la gavina;
i àgil l'àguila marina
revolta el cap que s'empina,
formidable Adamastor. 


O tu, que amb art fatigosa
cerques la forma grandiosa
de lo sublim enyorat,
vina a veure una vegada
nostra ribera escarpada,
obra de Déu que, inspirada,
va esculpint la Tempestat.
I aquesta és l'hora, oh poeta!
Quan la ventada desfeta
vola damunt del Senyor,
dins la nuvolada obscura
la ribera es transfigura!
També la santa natura
té son moment de Tabor! 



Joan Alcover:
 
Resultat d'imatges de joan alcover 
 
LA BALANGUERA
La Balanguera misteriosa
com una aranya d'art subtil,
buida que buida sa filosa,
de nostra vida treu lo fil.
Com una parca bé cavil.la
teixint la tela per demà. 


La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.
Girant l'ullada cap enrera
guaita les ombres de l'avior,
i de la nova primavera
sap on s'amaga la llavor.
Sap que la soca més s'enfila
com més endins pot arrelar.


La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.
De tradicions i d'esperances
teix la senyera pel jovent
com qui fa un vel de noviances
amb cabelleres d'or i argent
de la infantesa que s'enfila, de la
vellura que se'n va.


La Balanguera fila, fila,
la Balanguera filarà.


 DESOLACIÓ
Jo só l'esqueix d'un arbre, esponerós ahir,
que als segadors feia ombra a l'hora de la sesta;
mes branques una a una va rompre la tempesta,
i el llamp fins a la terra ma soca mig-partí. 

Brots de migrades fulles coronen el bocí
obert i sens entranyes que de la soca resta;
cremar he vist ma llenya; com fumerol de fesa,
al cel he vist anar-se'n la millor part de mi.
I l'amargor de viure xucla ma rel esclava,
i sent brostar les fulles i sent pujar la saba,
i m'aida a esperar l'hora de caure un sol de conhort. 


Cada ferida mostra la pèrdua d'una branca:
sens jo, res parlaria de la meitat que em manca;
jo visc sols per plànyer lo que de mi s'és mort.

lunes, 8 de junio de 2015

Dites populars i refranys sobre els colors i les emocions



 
Mercat de flors, colors i refranys -il·lustració de Mouni Feddag-

 És curiós, però molts dels refranys i dites populars que inclouen els colors fan referència als sentiments, a les emocions, a les nostres relacions amb els demés i la pròpia vida. Hem fet una selecció d'alguns d'aquests refranys, mireu que curiós quan ho llegim:

Al blau, l'amor s'hi escau
Al lila, l'amor s'hi enfila
Al rosa, l'amor s'hi posa
Al verd, l'amor s'hi perd
El blanc fa ram, el negre fa dol, i el roig fa goig i el verd a la caixa perd
El blau i el verd, a l'ombra perd
Estar blanc com el paper
Estar blau (de fam)
Estar blau de riure
Estar negre 
Estar un groc com la cera
Estar morat (de fred)
Estàs més roig que una tomaca
Fer eixir-li els cabells verds (o blancs)
Fer-li eixir els ulls verds
Fer-ne de blanques i negres
Haver-ne vistes de tots els colors
L'amor tot ho posa de color rosa
La culpa és negra
Lo mateix és barret blanc que blanc barret
Més val estar un ratet roig que tot l'any groc
Mudar de color
Ni blanc ni negre, sinó tot el contrari
No firmes mai en blanc, que et portaran al banc
Passar-la negra
Passar-les morades
Passar-ne de tots colors
Què és més negre que un tinter ?: El cor de l'usurer
Quedar blanc d'espant
Quedar-se en blanc
Sobre negre no se tiny
Tant li és blanc com negre
Tenir-ho negre
Tindre bons colors
Tindre els colors trencats
Tindre un blau que tira en verd
Tornar-se groc
Tot lo roig fa goig
Treballar com un negre
Verdes les hem segat
Veure les coses de color de rosa
Veure's negre 
Veure-ho tot negre  

 1. Tria els 10 refranys que més t'agradin i explica'n el significat. També has de dir per què t'han agradat.
 2. Cerca'n més que parlin sobre els colors i els penges al teu blog.
 3. Inventa't una frase feta amb el color que més t'agradi.

Exercicis d'accentuació



1. Totes aquestes paraules porten accent a la vocal tònica. Poseu-l’hi.
cantaré                comitè                 mossèn               cafè                        aprèn
entén                   puré                       ale                         Pagès                    imprès
irlandès               cinquè                  nomes                 entès                    també
consomé             congres               gairebé                faré                       interès
això                       ressò                     boirós                  afició                   ambdós
espòs                   presó                    arròs                     coto                      refós
exclòs                   Alló                        Peró                      sinó                      curiós
talòs                      gloriós                 repòs                    difós                     inclòs

2. Les paraules següents són totes agudes. Poseu l’accent a les que n’hagin de portar.
rivet                      colliu                     demà                    permís                 aniran
algun                    llumins                  Ramon                 porro                    avis
així                         crostó                   votació                 anireu                  Ferran
Procés                 respon                    cigró                      campió                 espai

3. Aquestes són totes planes. Accentueu les que calgui.
corríem                deies                    telèfon                           dèbil                     rèiem
escrivia                orígens                parlàvem                      orfe                       fessin
xerif                      llapis                     avisaven                       núvol                    diguéssiu
fèieu                     cantàveu             fenomen                        sortíeu                  cérvol


4. En aquesta llista de paraules només les esdrúixoles porten accent. Poseu-l’hi.

Grècia                 espaiosa              patiria                   trajectòria                   mengessin
artilleria             pólvora               Letònia                 policia                           càmera
acadèmia           església               pertinent              ferestega                      origen
palauet                hostilitat             ciència                  exigua                            dolcissima
5. Com hauríem d’escriure correctament aquestes paraules tenint en compte la posició de la síl·laba tònica? Poseu-hi els accents que calguin.
hoquei              olimpíades         diòptria                xassís                      elit
xandall              medul·la             víking                    rèptil                     període
atmosfera          intèrfon            pneumònia          termòstat             tulipa
isòbara               míssil                  futbol                     tèxtil                    omòplat
6. En aquestes frases hi falten tot d’accents diacrítics. Poseu-los-hi.

1. El meu net te un os de la ma mes llarg del que es normal.
2. Si ara em dius que si que vens a fer la volta al mon no se pas que et puc dir per no fer-la.
3. Te mes son des que dorm com un soc ara que sap que no deu res.
4. Ha molt el sucre per endolcir la mousse de mores que us vol oferir per postres.
5. Els bens de l’acusat son un pel mes reduïts del que creu el seu advocat.
7. Accentueu el text següent. Tingueu en compte que hi falten 30 accents.
Abans-d’ahir no se que va passar, Peró nomes recordo que desprès d’arribar a casa varem asseure’ns al sofà perquè volíem veure que feien a la tele i ens varem adormir. I fins avui, que es dissabte, no ens hem despertat.
Jo em trobo be, no obstant el mal de cap de que em ressento. El Ramon, Peró, encara te son i es passeja per la masia com una anima que cerca repòs. Que hauríem de dir que ens ha succeït? Per que hem dormit aquest munt d’hores? Es potser perquè en l’ultim àpat que férem havíem pres un cafè espès amb un gust estranyment curiós?
8. I ara accentueu aquest altre en què en falten 27.
El cotxe es va aturar del tot al semàfor que hi ha a la cantonada dels carrers Còrsega i Sicília. La Maria no sabia per que. I si no hi havia benzina al diposit? I si hi havia algun problema mecànic? Com que no sabia que fer, va trucar a la seva companyia d’assegurances amb l’estupida pretensió que li poguessin resoldre el problema. Desprès de prémer els numeros que indicava la targeta que li havien lliurat en contractar l’assegurança, va sonar una d’aquelles musiques que pretenen ser simpatiques, però que poden fer perdre la paciencia a l’usuari mes sofert del mon. Finalment, li sembla sentir una veu amb un marcat accent frances, Peró nomes li ho sembla, perquè amb la cridoria i els claxons dels conductors dels vehicles no podia sentir res. Allò era un caos!

9. Accentueu ara els fragments d’aquests llibres.
No tenia la funció sanitària ni tampoc la d’administrar cures propiament dites, sinó que mes aviat tenia una activitat hospitalària, en el sentit mes estricte de la paraula. L’hospital, a recer del monestir, acollia i alimentava homes i dones pobres, rodamons, pelegrins, infants abandonats i altres persones malaltes i de vida miserable.
Els religiosos del monestir de Sant Pere se’n feien carrec i el gestionaven. El centre es mantenia en part gracies als donatius de molts dels finats que per guanyar-se mes de pressa el cel ho deixaven indicat així en els seus testaments.
Va ser un vespre, allà a l’hospital, mentre els monjos repartien el plat de pobres, quan una dona malalta i mig moribunda va estirar la màniga de l’habit de fra Basili per explicar-li el que havia vist.
El pont dels jueus, Martí Gironell
La primera cosa que Teresa Valldaura veie així que obri els ulls fou una tortora a l’ampit de la finestra. Mes petita que un colom, amb el plomatge de color de cafè amb llet i un collaret negre a mig coll. Quina desvergonyida. Una angoixa sobtada li estrenye el pit: el dia que Valldaura havia mort, una tortora havia parrupejat a la finestra. Sabe que era una tortora perquè la Sofia digué: “Miri, mama, una tortora. Tan salvatges que son…” No se n’havia recordat mai mes. La tortora, abans d’emprendre el vol, rigué. La Teresa es frega els ulls, es posa una ma davant de la boca per ofegar un badall i a l’ultim es toca els genolls: de fusta. Quan estaria a punt d’emprendre el gran viatge, li agradaria cremar-ho tot: que tot el que havia estimat, mobles, arbres, casa, moris ences. Purificat. Fora records!
Mirall trencat, Mercè Rodoreda
Aquell any [1988], l’autor angloindi Salmán Rushdie va publicar la seva quarta novel·la, Els versos satanics (la versió catalana va sortir l’any següent). El títol feia referència a un suposat afegito fet pel profeta Muhàmmed a un capitol de l’Alcora, segons el qual era permissible venerar tres deesses preislamiques, trencant així el monoteisme pur del llibre sagrat. Aquesta referencia, lligada a un capítol que dona una versio gens ortodoxa de la vida del profeta, va ser suficient perquè l’India, país amb una important minoria musulmana, prohibis el llibre tan sols dues setmanes després de la seva publicació. Tot seguit, els musulmans britànics van demandar l’editorial londinenca, i deu països islàmics mes van seguir l’exemple indi i el van prohibir.
La vida després de Déu, Matthew Tree