Poema del cantautor Lluis Llach

Poema del cantautor Lluis Llach

     1. Aquí teniu un poema preciós del cantautor Lluis Llach. Cerca informació sobre el mateix, penja imatges d'ell i per introduir el poema i llavors: 
                                                                     A. Fes un resum del poema i explica'l cada quatre versos.
                                                 
                                                                     B. En quina persona està escrit, en primera o en tercera? Aquest fet fa que el poema sigui més subjectiu o més objectiu?

                                                                     C. Quin és el tema del poema?

                                                                     D. Analitza'l formalment com tu ja saps.

                                                                     E. Opinió personal.

                                                          

Jo hi sóc només si tu vols ser-hi,

no tinc altra veritat,

ni enganys ni cap gran misteri,

si tu hi vas, també hi vaig.

No tinc país

sense tu,

tampoc tinc demà...

així doncs per sempre

mantinc el repte,

només si hi vas jo hi vaig.

Jo hi sóc si també vols ser-hi

tan sols per fer un camí junts,

pel goig de seguir petjades

que ens han dut molt lluny.

Pel plaer d'un demà que engresqui

perquè ens hi trobem a gust

refent l'art de viure

poder conviure

el somni d'un món més just.

Lluis Llach

Reflexió 2a avaluació

Reflexió 2a avaluació

1. Fes una reflexió sobre com t'ha anat aquesta avaluació, el que has fet i el que hauries d'haver fet.
m'ha anat regular i m'he de esforça mes
 
2. Fes una descripció de la imatge i les coses que et suggereix.
És una bicicleta que esta aferrada a un arbre ple de telaranys  

3. Explica com et sents en el teu grup de 3r de diver i per què. 
Desplaçada  per que sempre es fiquen amb jo sense motiu , i estic cansada.

Venècia

Venècia

    1. Cerca imatges que vagin bé per al teu blog  sobre Venècia. 
    2. Cerca imatges sobre màscares venecianes.
    3. Cerca informació sobre Venècia, la seva història, la seva gastronomia i els seus costums.

Aunque al principio del cristianismo la laguna ya estuviera poblada por pescadores y cazadores, la verdadera colonización es del siglo V, cuando los habitantes de la tierra firme se trasladaron a las islas para escapar de las invasiones de los bárbaros, primero de los hunos y luego de los Longobardos. La confederación de la Laguna no era independiente, sino que le debía fidelidad al Imperio Bizantino, y el año 812 pasó a ser una de sus provincias. Constantinopla le concedía a Venecia privilegios porque era un punto importante para el comercio entre Oriente y Occidente. Cuando Carlomagno y el emperador de Bizancio firmaron el tratado de Aquisgrana, la influencia de Bizancio se vio muy reducida, como demuestra el hecho que el año 828 los venecianos le robaron a Alejandría el cuerpo de San Marcos, al que nombraron patrón de la ciudad, sustituyendo a San Teodoro. En el año 1000, el dux consiguió frenar muchos asaltos de piratas eslavos, y esta victoria se celebró con las bodas entre Venecia y el Mar, para confirmar su supremacía en auge. El poder de Venecia aumentó mucho gracias a las cruzadas, sobre todo con la cuarta, en 1204, en la que los venecianos utilizaron a los cristianos como mercenarios para derrotar a Constantinopla. Después de esta victoria, Venecia se aseguró el control del comercio y se convirtió en una de las potencias más importantes de la época.

Ha arribat la primavera

Ha arribat la primavera

                  1. Fes una entrada tema lliure. Procura ser el més original possible i ocupa tota una pàgina.
                      
La danza moderna es una expresión corporal artística que nace de la interpretación y visión del bailarín o coreógrafo. Sus movimientos son una expresión libre y fluida de estados, emociones, metáforas o ideas abstractas.
La danza moderna rompe con las reglas y criterios del ballet clásico. No sigue pasos ni movimientos estructurados de antemano. A diferencia del ballet clásico—cuyos movimientos son

áereos y elevados—la danza moderna se arraiga más en la tierra.

Inicios de la danza moderna

A principios del siglo XX, el mundo empezó a experimentar cambios drásticos a nivel social, politico y económico. La era agrícola quedó atrás en muchos países europeos y en Estados Unidos.La industrialización echó ráices en la economía. Las monarquías de antaño perdieron su poder totalitario.
No es casualidad que la danza moderna—una danza que busca la libre expresión del creador—surja en este ambiente de cambios drásticos. Bailarines, tanto en Europa como en Estados Unidos, comenzaron a experimentar con nuevas formas de danza que no respondían a ninguna regla establecida.
Estos bailarines abordaron el baile como un arte capaz de expresar la complejidad de la experiencia humana, con todas sus emociones, contradiciones, conflictos y malestares. Se inventaron una nueva forma de danza muy diferente a los bailes que se conocían hasta entonces. Esta nueva forma de danza se bautizó con el nombre de danza

moderna.

 








                  2.  Fes un comentari sobre el poema Cançó de primavera i penja-ho al teu  blog. Contesta les preguntes següents sobre el mateix poema:
Es una anyoranca cap a una flor i a la primavera,

                              1.1. Cerca una personificació i una comparació. Explica-les.
                      

Comparacio: tu guaites l'ocellcom una donzella
 Personificació: Però vius joiosa,tranquil·la, esperant;

                              1.2. Explica l'estructura del poema.

        es un poema de cuatre versos de seis silabas

Cançó de primavera: Pétals de versos en flor

La primavera va avançant, de puntetes i amb bona melodia. Les flors converteixen la natura en un tapís vegetal. Flors molt conegudes, regnes de la primavera, i altres que quasi s'amaguen a la nostra vista, tímides.

Cançó de Primavera

(Enric Soler i Godes)

Floreta sense nom

en marge ignorat,

senzilla floreta

sense amic ni amat.

Tens la vida curta,

però llarg l'anhel;

alegres la vida,

vius sense recel.

Petita floreta,

qui et replegarà?,

sobre quina sina

ton goig lluirà?

Quan el sol s'aixeca,

tu guaites l'ocell

com una donzella

espera el donzell.

Voltada de brossa

ansiant l'amor,

ningú sap ta lluita

de plany i dolor.

Floreta sense flaire

que no sé ton nom,

sense amic ni amat,

eres de tothom.

Però vius joiosa,

tranquil·la, esperant;

saps que no hi ha xica

sense ball galant.

Tu sols, Primavera

per al meu vell cor!

Jo estime ta vida

que bull i que mor.

Comentari de poemes

Comentari de poemes

1. Comenta aquest poema de na Carolina Ibac explicant-lo cada quatre versos i escriu el títol que trobis més adient.

En aquests primers versos, intenta explicar que ja és hora de canviar. Que ha tornat una nova estació de l'any. En aquests propers quatre versos parla de motxilles i auriculars, vol dir que ja s'acaben les classes i és hora de descansar. Parla de l'avorriment i que no hi ha concentració i que els adolescents tenim la hormones revolucionades. Explica que hi ha passadissos de mirades, dels passadissos cunyat es miren i també de les finestres. Que ja es va acabar tota la foscor i ara és l'hora de brillar.
         

  2. Tema?

nova temporada

               
 3. Resumeix el poema en cinc línees.

Aquest poema ens vol dir, o ens vol transmetre que ja ha arribat una nova estació de l'any on dejemas d'anar a classes on ens avorrim. Ara ja és hora de tornar a estar llibres a sentir-nos llibres sense haver d'arribar motxilles a sobre.Ja era hora de tornar a viure de nou i deixar les coses que solíem fer abans, per vovler al mar a gaudir de les onades.

             

Un llibre atrotinat pel curs.
Un llapis rossegat pels nervis.
Les mànigues llargues se’n van.
I tu ja comences a treure el nas.

Una motxilla donada de si.
Auriculars entre classe i classe.
Exterminació d’entrepans a mig matí.
I tu, perds la vergonya, i et fas sentir.

Unes rialles d’avorriment.
Manca de concentració latent.
Una festa d’hormones adolescents.
I tu, persistent, bronzeges la nostra pell.

Minuts d’esbarjo, al pati, sense fred.
Xiuxiueigs i converses a cau d’orella.
Plens els passadissos de mirades fugisseres.
I tu ens guaites des de les finestres.

Has fet fora la foscor.
S’han acabat els dies grisos.
L’olor a mar, la nostra poció.

Ens dónes color a la vida.

Refranys d'amor

Refranys d'amor

 Tria els deu refranys amorosos que més t'agradin, 

els penges al teu blog cada un amb una imatge. Després 

inventa'n cinc. Penja el refrany que t'hagi agradat més 

a la pàgina "Sota el mateix estel", acompanyat d'una

 imatge. També has de penjar-ne un dels que t'hagis 

inventat, posant el teu nom com a autor.

 

 

Refranys d'amor

 Tria els deu refranys amorosos que més t'agradin, 

els penges al teu blog cada un amb una imatge. Després 

inventa'n cinc. Penja el refrany que t'hagi agradat més 

a la pàgina "Sota el mateix estel", acompanyat d'una

 imatge. També has de penjar-ne un dels que t'hagis 

inventat, posant el teu nom com a autor.

  

Dites populars i refranys sobre l'amor i els enamorats

Com vols que et vulga, si el qui vull que en vulga no em vol com vull que em vulga

De l'amor se'n parla molt, fins i tot al nostre refranyer. Us fiquem una recopilació de dites populars i refranys que parlen de l'amor, del desamor, dels enamorats...

Al mal de cor, no li vages amb disgustos ni pors

Cada u està gelós de lo seu

Cor sense amor, jardí sense flors

 


 






Costa molt poc d'enamorar i costa molt més de conservar

 


Els amors passen, els amics queden

   

Els primeres amors són els millors

 





Ni abril sense flors, ni joventut sense amors

Qui té amor, no dorm

Si vols que et vulguen, fes-te voler

Val més ser amat que temut

Podeu trobar més refranys a la web El refranyer, de José Gargallo 

Gregori.