viernes, 15 de mayo de 2015

Comenta quinze dels trenta-tres refranys sobre el sol que tens a continuació, explica el seu contingut i diguès per què t'han cridat l'atenció. 


                                               Dites populars i refranys del sol


Sembla que per fi el sol comença a prendre possessió del temps (ganes tenim) i que la primavera campi realment per tot arreu. Després d'aquest llarg hivern necessitam ja l'escalfor del sol. Per a donar-li la benvinguda, he seleccionat un grapat de dites i refranys d'aquest astre.

Dites populars i refranys del sol

Aigua de juliol encén el sol
Al juliol, trau les garbes al sol
La pluja neteja l’atmosfera de pols i altres partícules
Al mes de Juliol, a l'era hi fa bon solLa sega i la batuda són els treballs agrícoles més durs per a humans i bèsties, perquè els cereals es fan en grans espais oberts al ras, i a l’era tampoc no hi ha ombra
Any de sol, any d'alegriaLes penes, com les ferides, se’n van o dolen menys els dies assolellats, que alegren l’esperit i cicatritzenl)
Bon sol per Sant Jordi i Sant Marc i podràs veure el vi a raigBon sol per Sant Jordi i Sant Marc i podràs veure el vi a raigCrema més el sol d'Abril que el de tot l'estiuEl primer sol que es pren en l’any bronzeja més perquè tenim la pell descolorida des de la temporada anterior
De l'aigua d'octubre i de sol de maig, naix el blatEl sol de març porta refredats
El sol de juny estalvia llum
El sol de Març es nota set anys a la cara
El sol ha sortit i ha fet cluc, no pensis, pagès, en res d'eixut
El sol, a l'hivern enmadrat, es lleva tard i s'acotxa aviat
En presència del sol, poca llum és gresol
Hivern molt assolellat, estiu molt ventat
Això diuen
Pel Juny, molt sol i molta sonÉs l’època ideal per al treball al camp de sol a sol
Pel juliol, pobres dels que estan al solLa sega i la batuda són els treballs agrícoles més durs per a humans i bèsties, perquè els cereals es fan en grans espais oberts al ras, i a l’era tampoc no hi ha ombra
Per l’advent, posa’t al sol i guarda’t del vent
Per l’Octubre, fuig de l’ombra i busca el sol
Pluja d'Abril i sol de tardor, solen fer l'any millor
Quan el sol es pon amb capa, de tres dies no se'n escapa
Quan plou i fa sol, passeja el caragol
Quan surt el sol, surt per a tothom
Qui té sol, que més vol?
És l’element principal per a la vida i el benestar dels éssers vius
Rojor al vespre, sol a la finestra
Sol blanc, senyal de fang
Una posta entre boirina és presagi de pluja
Sol de febrer, emmascara com un calderer
Sol eixint, Déu ens do un bon pensament
Sol i aigua, temps de Març
Sol matiner no dura dia sencer
Sol que pica, aigua segura
Això diuen
Vent de llevant, sol triomfantDesprés de les copioses pluges llevantines, si el vent gira a llebeig, deixa de ploure perquè el cel ha quedat net d’humitat
1. Cerca informació sobre l'eqüicultura, penja imatges també.
  2. Cerca al diari www.dbalears.cat una notícia, una crònica i un reportatge. Penja-ho al teu blog amb imatges incorporades i n'expliques les característiques de cada una i les diferències.

miércoles, 13 de mayo de 2015

EL SUBSTANTIU-GÈNERE (EXPLICACIÓ TEÒRICA)




A) Generalment s'afegeix una -a al masculí

nét - neta
fillol - fillola
idoni - idonia

De vegades l'última consonant es modifica:

(p--ba) llop - lloba
(t--da) nebot -neboda

serf - serva
(s--ss) gos - gossa
(u--va) jueu -jueva
 (l--l·la) Marcel - Marcel·la

B) Els substantius acabats en -e, -o, -u àtones solen fer el femení canviant aquestes vocals per -a:


pediatre - pediatra

alumne - alumna
monjo -
monja
 verro - verro
Andreu -Andreva

 reu - reu


C) En alguns casos s'afegeix al masculí les terminacions -na, -ina, essa:


orfe - òrfena
cosí - cosina
heroi - heroina

Angel - Angelina
tigre - tigressa

abat - abat


D) Alguns tenen unes terminacions pròpies:


(or--riu)
actor - actriu
emperador -
emperatriu


(òleg--òloga)
sociòleg - sociòloga
filòleg -filologa 




E) masculí a partir de femení:

bruixa - bruixot
dida -


F) Masculins i femenins amb arrel diferent:

amo - mestresa
marrà -
marrà
ase - somera
boc - cabra
gendre - nora
cavall - euga

G) De vegades la mateixa forma serveix per designar els dos gèneres:


acabats en:

(-aire) el/la cantaire
(-ista) el/la modista
(-cida) el/la parricida
(-ta) el/la gimnasta


altres d'una sola terminació, molts dels quals provenen d'adjectius:

noble
jove
salvatge
màrtir
conserge

el mar - la mar
un art - una art
el vessant - la vessant


H) Noms d'animals que són invariables:

el rossinyol mascle - el rossinyol femella
la sargantana mascle - la sargantana femella




I) Substantius que canvien de significat segons el gènere, fes una frase amb 5 de cada grup:


el canal (riu) cuant el riu sona aigua du
la canal (canonada, conducte)

un editorial (article)
una editorial (empresa)la editorial va publicar un llibre

el fi (objectiu)
la fi (finalitat)al cap i a la fi tots morim

el llum (aparell)
la llum (claror)la llum del dia me va desperdar 



un ordre (contrari de desordre)
una ordre (manament)

el planeta (astre)esteim al planeta terra
la planeta (destí d'una persona)

el son (dormida, fer un son)
la son (ganes de dormir)

el terra (sòl, paviment)
la terra (tots els altres sentits)

el clau (de clavar)
la clau (d'obrir i tancar)

el còlera (epidèmia)
la còlera (ira, ràbia)

el pols (batec)
la pols (partícules)

el pudor (modèstia)
la pudor (mala olor)

el vall (excavació, fossat)
la vall (depressió entre muntanyes)




J) Sovint s'usen malament:


Són masculins:

els afores
un anell
un aventatge
el compte
el corrent
el costum
el deute
el dupte
un escafandre
els espinacs
un estratagema
el front
el titella
un interviu
el llegum
el lleixiu
el marge
un ordre (religiós)
un orgue
el pebre
el pendent
el senyal
els tèrmits (insectes)


Són femenins:

una amargor
la claror
una esplendor
una olor
la remor
la resplendor
la suor
una allau
una anàlisi
una àgape (àpat d'amics)
una àncora
una au
una aroma
la cercavila
la dent
la marató
la nespra
les postres
la síncope (pèrdua de consciència; LIN pèrdua d'elements fonològics)
la síndrome
la sida
la frescor

lunes, 11 de mayo de 2015

Poemes visuals i poemes objecte


   
    1. Explica el que és un poema objecte i un poema visual. a quina època i moviment pertanyien? Quins són els seus principals autors? Què pretenien explicar?

La Poesia visual és una expressió artística bàsicament iconogràfica i experimental que constitueix en si mateixa un gènere propi. 

1994 Premi del Jurat Festival International de la Marionnette Cannes. França
1995 Premi al millor espectacle Mostra Internacional de Titelles Titelles Vall d’Albaida
1999 Premi del Jurat MOMIX. Festival de Marionnettes Kingersheim, França
2002 Premi al millor espectacle Torun International Puppet Theater’s Festival Polònia
2002 Premi a la millor interpretació Torun International Puppet Theater’s Festival Polònia

    2. Publica 5 poemes visuals i 5 poemes objecte que trobis per internet.

     


 Resultado de imagen de poemes visuals en catalàResultado de imagen de poemes visuals en catalàResultado de imagen de poemes visuals en català
 3. Inventa un poema visual i un poema objecte

 Resultado de imagen de poemes visuals en català
 

viernes, 8 de mayo de 2015

 LA MODALIDAD
Llamamos MODALIDAD a la actitud del hablante ante lo que expresa, si lo declara, lo pregunta, lo ordena, etc. Para ello, se sirve de elementos lingüísticos como
  • el modo verbal,
  • la entonación,
  • adverbios o expresiones que complementan a toda la oración (COr): ojalá, quizá,…
  • perífrasis verbales modales (tener que + infinitivo, deber + infinitivo, deber de + infinitivo,…)
2– TIPOS DE ORACIONES
Según la actitud del hablante las oraciones se clasifican en:
  • Enunciativas: expresan la oración como real y objetiva. Esta modalidad es propia de la función representativa del lenguaje y su modo verbal es el indicativo.
 No he llegado a tiempo y me han cerrado la puerta.
  • Interrogativas: sirven para formular preguntas. Corresponden a la función apelativa del lenguaje. Pueden ser totales(preguntan por la totalidad del enunciado) o parciales (preguntan por algún elemento de la oración que el hablante desconoce, mediante pronombres, determinantes o adverbios interrogativos).
¿Tienes hermanos?
¿Cuántos hermanos tienes?
¿Qué tienes?
Todos estos ejemplos son interrogativas directas, pero también podemos preguntar de forma indirecta –interrogativas indirectas-, haciendo depender la interrogativa de un verbo de “lengua” o “pensamiento”:
Al tratarse de oraciones compuestas por subordinación, la modalidad la marca el verbo principal (entiendo, sé), por lo que estas oraciones tendrían modalidad enunciativa.
No entiendo cómo puedes hacerlo así
No  si debo decírtelo.
  • Exclamativas: expresan una mayor implicación afectiva del emisor en aquello que dice. Su entonación es enfática y fácilmente reconocible. Esta modalidad se corresponde con la función expresiva del lenguaje, y en la escritura la marcamos con los signos de exclamación.
¡Pero qué tarde vienes! ¡Ya nos han cerrado la puerta! 
  • Exhortativas: las utilizamos cuando ordenamos, pedimos, prohibimos o animamos. Es la modalidad de la función apelativa o conativa del lenguaje. Exigen una respuesta no verbal del interlocutor, lo que queremos es que haga algo, no que nos responda. Su modo verbal es el imperativo en las afirmativas y el subjuntivo en las negativas.
 Ven aquí ahora mismo.
Dame dinero, mamá.
No hagas eso.
Anímate, hombre.
  • Desiderativas u Optativas: expresan deseo. Llevan el verbo en subjuntivo y complementos oracionales (ojalá, así, que). Suelen tener entonación exclamativa.
 ¡Ojalá hubiera viajado más cuando era joven!
¡Así te vaya bien!
¡Que disfrutéis! 
  • Dubitativas: sirven para expresar duda o posibilidad. Por eso, su modo verbal es el subjuntivo, aunque puede aparecer el indicativo, porque son muchos los recursos de que dispone el castellano para manifestar esta modalidad (complementos oracionales, futuro de indicativo, condicional, perífrasis verbales).
 Puede que vaya al cine esta tarde.
Quizá hoy vuelva tarde a casa.
Acaso lo pueda acabar en un par de horas.
Posiblemente no podamos ir a casa de tu abuela.
Serán tus amigos; abre tú.
SABER MÁS
La negación se puede superponer a cualquier modalidad. Lo más frecuente es que aparezca el adverbio no delante del verbo (No digas que no te quiero), pero existen también otras expresiones:
  • Nunca he dicho eso.
  • Jamás hemos pisado ese antro.
  • En mi vida he visto tal cosa.
  • En absoluto ha querido ofenderte.
  • Tampoco te pongas así.
En una oración puede haber dos expresiones negativas. En ese caso, no aparecerá delante del verbo y la otra expresión, detrás:
  • No he querido verla tampoco, y no * Tampoco no he querido verla.
ACTIVIDADES

1– Identifica la modalidad oracional de estos enunciados. Date cuenta de que algunos son oraciones compuestas y que cada una de ellas puede tener diferente modalidad:
  • ¿Qué tal te encuentras hoy? interrogativa
  • No me lo habían dicho hasta hace un momento afirmativa
  • ¡Hemos aprobado! exclamativa
  • ¿Acaso estás sin antivirus? Cómpralo ahora mismo. interrogativa afirmativa
  • Así le salga el dinero por las orejas. dubtativas
  • Venga, ríete un poco, que no es para tanto. afirmativa
  • Por favor, acompáñame a la compra. optativas
  • ¡Que llegue ya el verano, por favor! exclamtiva
  • Puede que esté dormida. dubtativas
  • Quizá no se haya enterado de que habíamos quedado a las cinco.dubtativa
  • Si llamara tu hermano, dile que me he ido. enunciativa
  • ¡Cuántas mentiras se oyen! exclamativa
  • ¿Has hecho ya los deberes? No me lo creo. interrogativa negativa
  • No llevo reloj, pero serán las tres más dubtativas
2– Escribe dos oraciones con cada una de las modalidades oracionales. Procura utilizar expresiones distintas a las empleadas en las oraciones del ejercicio anterior.
ojala se acaben las clases mas rapido
mierda! no he hecho los deberes...
3– En la oración“¿Puede que tu padre no se haya enterado todavía de lo que te pasa?”, ¿crees que se han superpuesto distintas actitudes del hablante? Si así fuera,¿predomina alguna? ¿Podrías llegar a alguna conclusión general y razonada acerca de la superposición de modalidades en la oración? Explícala.
si, interrogativa 
4– Clasifica en totales y parciales, y en directas e indirectas, estas oraciones interrogativas:
  • ¿Llevas dinero para el cine? interrogativa
  • Dime si llevas dinero para el cine. enunciativa
  • ¿Cuánto dinero llevas para el cine? interrogativa
  • No sé cuánto dinero llevas para el cine. dubtativa

miércoles, 6 de mayo de 2015

Crea...




1. Escriu una història on apareguin els següents personatges: un llibre, una capsa
 màgica, un nin i una ovella. Imaginació al poder!

Hi havia una vegada un nin que li deien rateta per que era petit i senfoñaba a tots puestos un dia va arribar a casa . Va cridar pare mare ningu contestaba cuan va anar a la cuina per que tenia gana va trobar una capsa a von se iluminaba cuan va obrirla per curiositat no hi habia res pero es veia reflexat un mon de llapolies aixi que hi va entra no so podia creure pero era una capsa magica avon va trobar un llibre tirat al terra al va obrir . Era un llibre magic a von posaba com fer el millor xocolata i les millors llapolies del mon el nin va començar a pegar salts de alegria de sopte va trobar a una ovella que tenia molta gana i :
Ja arriba l’aroma
que anucia el cacau.
Els llavis somriuen
pel goig que tendran.
Se fondrà a la boca,
al cor arribarà.
Serà l’amant dolça
que ens abraçarà.

cuan va acabar de dir el encanteri va apareixe un riu de xocolata i  va acabar de veure va anar amb la seua mare


Els diferents tipus de famílies

 1. Resumeix el text Els diferents conceptes sobre la família.
s'a donat qa entendre que hi ha mes divorsis i mes gent que cuida als seus fills de pares seperats  

 
2. Fes un comentari personal sobre l'escrit. Què en penses? Creus que un infant és més feliç en una família tradicional? Raona la teva resposta.
Yo pens que cadascu es lliure de fer el que vulgui amb els seus fills si volen adoptar ,tan si els dos progenitors son homes o dones es igual es una familia i no importa el que digui la gent 

 
3. Creus que el lloc on es viu influeix en tenir un tipus de família o un altre? (Barri, ciutat, país...). Argumenta la teva resposta.Si ya que segon la familia que tenguis te aduquen duna manera o de un altre
 

4. Exposa quin és el teu ideal de família i explica per què.

El meu ideal de familia es que mes iguals si son dos homes o dues dones un home y una dona pero han de ser educats per una societat mes futurista e inovadora 


          Els diferents conceptes sobre la família

 
Darrerament el concepte de família ha esdevingut objecte de polèmica, amb molta presència als mitjans de comunicació i opinions i manifestacions de signe oposat.

Un dels últims episodis d'aquesta polèmica va escaure's el 27 de gener de 2008, arran d'un acte al Palau de Congressos de Barcelona que aplegà cinc mil assistents en defensa de la dita família tradicional, acte contestat fora del recinte per un grup que cridava consignes en favor de la llibertat sexual, del matrimonis homosexuals i del dret d'avortament.

Promogut per algunes entitats cristianes, l'aplec del Palau de Congressos no va estalviar crítiques als governs català i espanyol, similars a les expressades en la manifestació feta a Madrid el mes de desembre de l'any passat en favor de la família cristiana (l'havia convocat l'arquebisbat d'aquella ciutat). Tots dos actes compartien una mateixa idea de fons: que els poders públics volen arraconar la família tradicional, segons que es desprèn de la llei que regula el matrimoni homosexual, de la que agilita el divorci i de l'assignatura d'educació sobre ciutadania...

Contra aquesta idea, hom argumenta que hi ha models familiars diversos, i que el reconeixement legal d'aquesta diversitat no va contra ningú, sinó que es limita a tenir en compte la pluralitat de fet de la societat.

De la família a les famílies

 Les dades de l'IDESCAT il·lustren la diversitat de models familiars.Sigui com sigui, el cas és que la diversitat de models familiars és inqüestionable. La família tradicional, de pares casats amb fills, continua predominant, però és contrarestada per la proliferació de llars unipersonals, famílies monoparentals (pare o mare amb fills), parelles de fet, parelles sense fills, unions homosexuals, llars compartides... Segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT), durant el període 1991-2001 les parelles de fet van passar del 4,48% al 8,68%; les llars unipersonals, del 13,59% al 20,93%; les llars monoparentals, del 8,18% al 8,47%; les parelles sense fills, del 20,88% al 22,41%; en canvi, les famílies amb fills van passar del 52,11% al 40,95%.

El cas de Barcelona...

 El 2001 les llars barcelonines de famílies amb fills sumaven el 30%.Aquesta tendència a la baixa de la família tradicional és més accentuada a Barcelona, segons l'estudi 'Evolució i tendències de les llars, les famílies i les persones a la ciutat de Barcelona'. El 2001 les llars barcelonines de famílies amb fills sumaven poc més del 30%, tan sols quatre punts més que no les llars unipersonals, les que més havien augmentat d'ençà del 1991. Les parelles sense fills ranejaven el 20%; les mares amb fills eren el 7,65%; i els pares amb fills, l'1,49%.

...i, especialment, d'alguns barris

Les llars unipersonals són les primeres a la Ciutat Vella, Gràcia i l'Eixample.Més encara: les llars unipersonals superaven les de pares amb fills als districtes de la Ciutat Vella, Gràcia i l'Eixample, amb percentatges de més del 30% en tots tres casos. L'estudi també exposa que el 2002 els casaments civils van ultrapassar els casaments religiosos, fet general a Catalunya dos anys més tard (el 2004 el 60% dels casaments de Barcelona foren civils).




La descripción

Como escribir una descripción (Pasos y ejercicios)

Escrito por Diego el Jueves 21 de abril del 2011
La descripción es un recurso literario que permite caracterizar un objeto, un paisaje, una persona o un animal.
Para escribir una descripción debes tener en cuenta:
  • Lo que registras a través de los sentidos: “Una luz dorada brota de gigantescas esponjas”.
  • Los datos que te proporcionan tus sensaciones internas: “Saltando de roca en roca refrenábamos nuestro impulso”.
  • Las acciones que realizan personas o animales: “Duros corales blancos se enmarañan en matorrales”.
Recuerda que una buena descripción exige:
  • Observación del objeto, persona, animal o paisaje a describir.
  • Selección de las cualidades más importantes para evitar una excesiva enumeración.
  • Organización y composición a partir de las características seleccionadas.

Ejercicio: Observa atentamente la siguiente imagen

Como escribir una descripcion
1) Realiza una lista de los elementos que la componen. Luego agrega a cada uno de los objetos adjetivos que los caractericen.
Por ejemplo: el cielo –> luminoso, claro
Escribe una descripción y colócale el titulo que la imagen sugiera.
2) Dados los siguientes sustantivos y adjetivos, utilízalos en un ejercicio de descripción. No es necesario que los ubiques en el mismo orden en que aquí aparecen.
Cielo, zapatillas, amarillo, sorprendente, gusanos.
3) A veces ciertos hechos provocan sensaciones que solamente nosotros sentimos. Por ejemplo:
El maestro me pidió el trabajo y yo sentí que mi estómago se retorcía como una goma de mascar.
¿Recuerdas que te haya ocurrido alguna vez algo parecido?. Realiza una breve narración , en donde se incluya especialmente la descripción de estas sensaciones internas.