miércoles, 18 de marzo de 2015


       Fes una entrada lliure sobre el tema que t'interessi més ara mateix.

A mi m'agrada la dansa moderna es una de les que mes m'agraden fem ballet,  contemporáneo , hip hop mo pas molt be quan ball i dia 13 de juny debut demunt de un escenari 


  Cerca imatges adequades i les penges al teu blog.

El gat negre d'ulls verds

Comenta aquest text al teu blog . En fas un resum i una descripció dels pensaments de la 

protagonista. Penja una imatge adient. 

pens que es un depresiu

                           El gat negre d'ulls verds

Estava en guerra amb l’entorn, o almenys això
 es pensava. Se sentia atacada per les paraules
alienes i els actes dels demés eren percebuts 
com quelcom invasiu i fins i tot agressiu. No se
 n’adonava que la seva actitud era superlativament
 defensiva. Víctima d’un subjectivisme aclaparador
 assenyalava amb el dit en altres direccions
 oposades a la correcta. Perquè en realitat la causa 
de tots els seus mals eren la inseguretat en si
 mateixa, una vulnerabilitat excessiva i una 
hipersensibilitat que el feia patir. Un estatque no l’ajudava a gestionar les seves emocions, caòtiques i 
contradictòries.Amb el comandament a distància, va aturar el temps. Una pausa necessària per poder
 veure la realitat nua d’impressions i de pors. S’agità sobre un llit ple de segons aturats, que l’acotxaven 
en una tranquil·litat feta d’un parèntesi temporal. Prengué de la seva motxilla, que estava a terra, una
kit-kat i se’l cruspí com si mai abans hagués menjat.
Afamada per trobar la calma, els seus pensaments es congelaren. Les idees noves i velles
començaren a perdre el sentit de ser. La seva ment es convertí en un full en blanc, que verge
 pretenia tornar a començar, construint una nova actitud davant aquell món que la seva mirada havia
enfosquit amb el pessimisme.
Trucaren a la porta. Obrí i veié un somriure tendre, una mà amiga i uns mots dolços que aprofundiren
en la seva ànima mal ferida. Era un gat negre que es refregava entre les seves cames, tot entonant
 un ronc de felicitat. La cua altiva i decidida apareixia com una radar vertical que inspeccionava tota
 la sala. Aquell gat negre començà a llepar les seves ferides. I aquell full en blanc s’emplenà amb una 
nova història, un nou començament, una nova oportunitat, una nova mirada a l’horitzó.
I a partir d’aquell nou estat, en què la foscor s’havia il·luminat per la llum d’aquells dos ulls de gat,
 verds i increïblement grans, va poder relativitzar tot el què anteriorment maximitzava. Hipnotitzada,
 s’adonà que tot no era tan important. Que a la vida estava feta de moments positius i de no tan positius
que es podien millorar.Mirà per la finestra i es topà de cop amb la nit. Demanà un desig a l’estrella que 
 brillava amb més força dins aquell cel tan negre. Esperà deu segons, activant el temps enrere. Es posà
 davant del mirall que hi havia penjat a la pared, al costat de la finestra. I pogué comprovar que el seu 
desig s’havia fet realitat. S’havia convertit en una gata maula i havia adquirit la capacitat de poder veure
 a les fosques, com un gat més.

viernes, 13 de marzo de 2015

El far fos


  Comenta aquest text , el penges al teu blog i en cerques una imatge adient.

 El far fos

tot el que comença se acaba 

Aquell final era el començament de tot. Mentre tot s’acabava, tot començava de nou. És com quan resseguim amb els nostres actes el perímetre d’una circumferència. El viatge sempre s’acaba als tres-cents seixanta graus i torna a començar, assignant un paràmetre al nombre de voltes que s’anomena k. Una volta feta, una partida nova i una nova oportunitat per tornar a provar de guanyar. En realitat, el veritable guany seria poder perdre molts cops i poder començar sempre.

Així doncs, havia perdut una batalla, però la guerra era molt més llarga. La lluita durava tota una vida. I el veritable final no era pas perdre una partida, sinó deixar de tenir la capacitat de perdre. La mort aguaitava el seu moment. Mentrestant, nosaltres anàvem fent xino-xano, discorrent entre el bé i el mal, entre l’amor i l’odi, entre el negre i el blanc. Un món d’oposats. Un món de dualitats barrejades i sense nord, es movia en rotació al voltant de l’eix de la cobdícia. I amb el rumb perdut, poc a poc es destruïa.
Només la llum d’un far, fixada a l’horitzó utòpic, dirigia aquella petita barca desmanegada. I com si es tractés d’un miratge sobre la mar calma, aquell llum tènue il·luminava el seu pas lent enmig de les onades suaus, amb la intuïció que la mare naturalesa ens dota per a la supervivència. Els somnis eren el motor de l’esperança i la ingenuïtat, capaços de fer-nos tornar a reiniciar una drecera nova, després d’haver acabat acorralats en un atzucac més.
Com en un laberint, a la vida cercàvem la sortida, sense adonar-nos-en que no n’hi havia. Aquesta apareixeria ineluctable sense avisar. Per això, calia lluitar per gaudir sempre el moment i mai no rendir-se.

Dia de la Dona, 2015: 8 poetesses, 8 poemes / Día de la Mujer, 2015: 8 poetas, 8 poemas



Dia de la Dona: 365 dies de lluita per la igualtat -Anatoly Ivanov, il.-
Hem de celebrar aquest 8 de març de 2015, Dia de la Dona, amb 8 poemes de 8 poetesses diferents, cadascuna d'un lloc diferent del món. Versos de dones, paraules en femení que universalitzen la poesia i els sentiments, des de diferents èpoques, en diferents indrets, però en una mateixa veu que clama contra la invisibilitat de la dona.

A totes, feliç i reivindicatiu Dia de la Dona.

1. Comenta cada un d'aquests poemes de la següent manera: Tema, resum, opinió personal.
 el tema es que les dones puguin fer el mateix que els homes

xerra de que em de poder fer les mateixes coses que els homes perque ser dona no significa ser menys que els homes perque som el mateix som persones pero amb sexe difarent.
 
Pens que esta ben dit que les dones auriem de fer el mateix fer el que volguem perque nosaltres no som inferiors a nigu.

2. Cerca comparacions, metàfores i personificacions en cada un d'ells i els expliques al teu blog.


Es necesario
revertir el hechizo.

Ese,
que borra a las mujeres
de los libros de historia,
de las esferas de poder,
de las antologías.

Ese,
que las encierra
entre cuatro paredes,
con solo
colocarles un anillo.
(Guisela López, Guatemala) 

*

Deseo partir 
Peinada de luna
Bajo el cielo errante 

Todo mi cuerpo 
En este otoño se siente 
Crepúsculo en la lluvia 

Tomando el fresco 
sobre el puente 
La luna y yo 
Quedamos solas 

En mi sombrero 
En lejanas montañas 
Sonido de hojas
(Tagami Kikusha-Ni, Japó)

*

Mi corazón es ardiente, como abrasador mi sol.
Grande también mi corazón, como África mi gran corazón.
Habitada de un gran corazón, más no puedo amar…
Amar a la tierra, amar a sus hijos.
Ser mujer, más no poder crear;
Crear, no sólo procrear.
Y, mujer africana, luchar.
Todavía luchar, para erguirse antes.
Luchar para borrar la huella de la bota que aplasta.
Señor!…luchar
Contra las prohibiciones, prejuicios, su peso.
Y, sin embargo!…
Seguir siendo Mujer africana, pero ganar la otra.
Crear, no sólo procrear.
Asumir su destino en el destino del mundo
Ndèye Coumba ( Senegal)

La lectura ens fa lliure -il. Antonio López-


Si jo tingués un veler
sortiria a pesca d’albes.
Encalçaria els estels
per posar-me’n arracades

Si jo tingués un veler,
totes les illes i platges
em serien avinents
per al somni i les besades

Si jo tingués un veler,
en cap port faria estada.
El món fora dintre seu,
ai amor, si tu hi anaves. 
(Rosa Leveroni, Catalunya-Espanya) 

*

Quisiera tener varias sonrisas de recambio
y un vasto repertorio de modos de expresarme. 
O bien con la palabra, o bien con la manera,
buscar el hábil gesto que pudiera escudarme…
Y al igual que en el gesto buscar en la mentira
diferentes disfraces, bien vestir el engaño;
y poder, sin conciencia, ir haciendo a las gentes,
con sutil maniobra, la caricia del daño.
Yo quisiera ¡y no puedo! ser como son los otros,
los que pueblan el mundo y se llaman humanos:
siempre el beso en el labio, ocultando los hechos
y al final… el lavarse tan tranquilo las manos.
(Concha Méndes, Madrid- Espanya) 

*

Nací mujer
predestinada
al llanto
desde siempre
bebí palabras
sumergidas en sueños
en mis dos países
hubo muros que
aún quiero derribar
-botar piedras de siglos
no es fácil
para cuatro niñas
de cinco años -
en mis dos países
aprendí a amar
a las de mi piel
de mi voz
de mi cuerpo
de mis lenguas
nunca encontré
mi camino
lo sigo buscando
nací mujer
nací sola
crecí sola
sigo
sola
(Maya Rossana Cú Choc, Guatemala)

La lectura ens dona accés a l'autoformació permanent -il. Charles-Clos Olsommer-


¿Me recuerdas? 
Soy la chica 
de la piel oscura 
y los zapatos gastados. 
Soy la chica 
con dientes cariados. 
Soy la chica 
negra de los dientes podridos 
con el ojo herido 
y la oreja destrozada. 
Soy la chica 
que sostiene a sus hijos, 
cocina sus comidas, 
barre sus patios, 
lava sus ropas. 
Oscura y pudriéndome 
y herida, herida. 
Yo daría 
a la raza humana 
tan sólo esperanza. 
Soy la mujer 
con la piel oscura bendecida. 
Soy la mujer 
con los dientes arreglados. 
Soy la mujer 
con el ojo sanado, 
con la oreja que oye. 
Soy la mujer: Oscura, 
arreglada, curada, 
que te escucha. 
Yo daría 
a la raza humana 
tan sólo esperanza. 
Soy la mujer 
que ofrece dos flores 
con raíces gemelas. 
Justicia y Esperanza. 
Comencemos. 
(Alice Walker, Georgia-USA)

*

La cara de las revolucionarias de 1898
es solamente una cara de la mujer
–Tangdang Sora como una madre y enfermera,
Gabriela Silang en su caballo,
Teresa Magbanua en su uniforme –
una guerrillera furiosa en humo.
Pero había también mujeres de silencio
que día tras día cocinaron, limpiaron,
dieron a luz a infantes,
sufrieron en la noche
como la lluvia cae en la puesta del sol
invisibles en la historia,
soldados de la vida y no de la muerte.
Las filipinas de hoy
son más o menos
las revolucionarias de ayer. 
(Marra Patrícia Lanot, Filipinas)

miércoles, 4 de marzo de 2015

     


    1. Explica en forma de redacció la feina que feim al blog perquè pugui aparèixer a la revista del centre. Quines matèries hi treballes, com, tipus d'entrades i si t'agrada i per què. També pots explicar el que t'aporta.







1. Torna a penjar la imatge del quadre "El naixement de Venus" de Botticelli al teu blog i també la història que vares escriure.
Na venus es la deessa de la bellesa i del amor es blanca amb els ulls de color marro amb els cabells rosos y la pell blanca rodella-da per una divinitat del vent i un àngel la protegeixen del vent




               2. Activitat final: Amb totes les eines que t'he donat ara arriba l'hora que, a partir de la història que tu mateix/a has creat, escriguis un poema. Ha de tenir quatre estrofes de tres o quatre versos cada una, com a mínim. Anima't poeta! .Pensa que ja tens la protagonista del poema i l'argument, ja és molt.

Blanca com a la neu
 cabells tintats d'or
ulls del color de la  mel .

M'he enamorat del
teus dolços llavis ,
de la teva pell.

Deessa romana
musa de l'olimp 
reina de la bellesa.


Es fa fosc , partesc

a casa només puc
pensar en tu




                     Procura emprar les següents figures retòriques: Personificació, metàfora, comparació... i empra un llenguatge més bell...

martes, 3 de marzo de 2015



        1. Cerca informació sobre aquests grans problemes laborals i comenta'ls. També has de comentar quin problema és el més greu per a tu:

                -l'explotació infantil:

                 El treball infantil és l'ús de nens per realitzar treball a canvi de                        remuneració econòmica o en espècies.                 
                -la desocupació:
                 En economia, una persona està a l'atur si està sense feina,      disponible per treballar i cerca ocupació.                
               -la discriminació de la dona:
Segurament tenim molt en compte la discriminació de gènere en altres països, però aquí no. I aquí també n'hi ha molta.               
               -l'economia submergida 
 Una economia informal o economia submergida és el sector de l'economia de mercat en què alguns tipus de renda o dels recursos per generar-la no són regulats per les institucions de la societat de manera legal; és a dir, és l'activitat econòmica que no pot ser controlada i de la qual no es recapten impostos, i que no s'inclou en el producte interior brut.