viernes, 14 de noviembre de 2014

Feines diverses



                                       

             1. Explica el teu cap de setmana. Penja la imatge que el representaria.
A estat un dels millors que he passat amb la meva millor amiga Sophia, n'Adria es el meu millor amic i he conegut es Toni tots son amics del poble del meu pedri de par de la meva mare tots el caps de setmana vaig allà a verdurers menys en Toni tots son amics de l'estiu em estat amb les BMX i jugant pel poble.

             2. Quin dia de la setmana t'agrada més? Per què? Es meu es el dissabte perque me puc aixecar tart i anar a dormir tart. El meu és el divendres perquè s'acosta el cap de setmana i fa que estiguis més animat.

Paf, el drac màgic...



Qui no ha escoltat i cantat aquesta cançó de petit? Qui no ha somniat amb ella? Qui no ha estimat aquest tendre drac? Qui no recorda la seva infantesa quan l'escolta?
http://www.youtube.com/watch?v=2VxZ-RqTpDM&feature=related

1. Explica'ns quina ha estat la teva cançó de la infantesa, escriu-la al teu blog i cerca'n una imatge adient.


La meva canço de la infancia es la del "Sol solet" per que m'agradava mot .


Quin poema més preciós i impressionant per la forma! El contingut, que diu tantes de coses, també és excepcional. No sé com ho fa per fer-ho quadrar, però m’ha agradat molt. Amb el títol, La papallona vola dolça, pareix que el poema ha de dir una cosa i després en diu una altra. Enhorabona!




1. Explica al teu blog el contingut d'aquest poema, cerca'n una imatge adient i fes-ne un comentaria de la forma. 
xerra de la naturalesa

La papallona vola dolça

 


Les àligues sobrevolen tranquil·les les esferes pensants.
Elles planegen mentre ningú s’assabenta del seu pla.
Tots caminen per terra ferma, amb el cap ben baix.
Amb les presses de les passes ràpides vinc i vaig.
Els reptes designen el camí i enllà tot és difós.
Són cel·les buides de segons intemporals.
Són espermes morts després de l’O dos.
Són espelmes amb una flema feble.
Mirades tendres, meves, teves.
Les sortides són ara tacades.
Esperarem les bones noves.
La complicitat del temps,
de les errades fetes,
sense cap, ment.

Un a un, vivim tots els moments menjant-nos el temps poc a poc,
ràpidament, efervescentment, diabòlicament, inconscientment, immens.
Les acrobàcies obligades, inesperades, mal pensades, s’enreden sense avisar, toc a toc.
De tres en tres, saltem ben decidits, tots sense torn, amb un sol cop, a cop.
La densitat de la palla de l’esverament ens fa esclaus i ben vius en mort.

Tot, res té sentit.
Un oasi inexistent.
Ben embolicats estem.
Cerquem allò que no tenim.
Ambiciosos robots sols eterns.
Tenim allò que no cerquem enlloc.
Farem constantment el millor per ser.
La ignorància ens envolta de ben a prop.
Sota la branca del sol dolç, som ombra, fosca .
Seguint òrbites ovalades rodejant els estels atents.
Conducció induïda per la incertesa estudiada i assolida.
Atrets per la terra no caiem a l’univers, gravetat persistent.
Més enllà de les músiques romàntiques somniades i presents.
Trobem la nostra caverna quan la nit ens cau a sobre, sense mentides.

                                                                                                     

                                                                  Carolina Ibac



miércoles, 5 de noviembre de 2014

Figures retòriques


Cerca informació sobre les figures retòriques següents: metàfora, comparació, personificació, al·literació, apòstrofe i encavallament. Posa un exemple de cada un en poemes. També explica què són. 


metàfora:La metàfora (del Grec metaphorá, 'translació, metàfora') és un dels recursos literlaris més importants. Es basa en la identificació de dos termes: un de real i un que apareix al text. Aquesta identificació es basa en característiques comunes que fan que el lector pugui reconstruir un terme en llegir l'altre. És semblant a la comparació, però en la comparació apareixen tots dos termes i es diu el que tenen en comú, mentre que a la metàfora hi ha una substitució total entre paraules o expressions.
 Mi sien, florido balcón
de mis edades tempranas,
negra está, y mi corazón,
y mi corazón con canas.

comparació:La comparació és un recurs litelari consistent en posar en relleu les semblances entre dos referents, de manera que es destaquin qualitats no evidents o bé es dugui a terme una descripcio més gràfica i clara, com es veu a "És rodó com una pilota". A diferència de la metafora, on l'element real no apareix i només està present allò comparat, en la comparació apareixen tots dos elements, sovint units per algun signe lingüístic ("com"). S'usa en literatura i arts visuals com a recurs estètic i en l'argumentacio per il·lustrar el propi punt de vista.
»E bien como quando algund malfechor,
al tempo que fazen de otro justicia,
temor de la pena le pone cobdicia
de allí adelante bivir ya mejor,
mas desque passado por él el temor,
vuelve a sus vicios como de primero,
así me bolvieron a do desespero
desseos que quieren que muera amador.»

personificació:La personificació o prosopopeia és una figura retorica que consisteix a atribuir qualitats humanes a éssers no racionals, objectes, fenòmens naturals.
 Escolta, Espanya, -la veu d'un fill
que et parla en llengua –no castellana;
parlo en la llengua –que m'ha donat
la terra aspra:
en aquesta llengua –pocs t'han parlat;
en l'altra, massa.
 al·literació:L'al·literació és una figura retorica relacionada amb la fonetica que consisteix a repetir un so per crear un efecte determinat. Per exemple, el so de la S sembla un xiuxiueig i evoca suavitat, intimitat, el vent... Per contra, la R múltiple és un so més fort. Evidentment, l'al·literació no es basa en característiques objectives de cada fonema, sinó en els suggeriments que provoquen. Un efecte semblant és la base de l'onomatopella. L'al·literació està molt present a la poesia, tot i que pot aparèixer als noms propis d'altres gèneres per qüestions humorístiques.
 Xoca l’embruix de clenxes arrauxades
amb un esqueix de xarpelleres fluixes.
S’eixamplen les eixides enxubades,
s’aixequen eixams de moixes bruixes


apòstrofe i encavallament:L'apòstrof és un signe ortogràfic emprat en català i altres llengües que consisteix en una coma volada ( ).L'encavallament és un recurs poètic segons el qual una oracion es distribueix en més d'un vers. Si la mateixa oració ocupa versos sencers, es diu que és un encavallament suau, però si en el segon vers hi ha una pausa (coma o punt i coma), es tracta d'un encavallament abrupte.
 Y se quitó la túnica,
y apareció desnuda toda…
¡Oh pasión de mi vida, poesía
desnuda, mía para siempre!


 

Entrada lliure



     
     1. Fes una entrada lliure sobre alguna cosa que t'interessi especialment. Incorpora-hi imatges.

Ara desde que estic amb els meus amics m'agrada molt anar en la BMX i es aqueixa es la que me vui comprar per nada faten el estrtibos pero mes comprare es estribos son el tups que hi ha a les rodes estic molt contenta .

Mis libros. Comentario poema

1. Lee este poema curioso y explica lo que su autor quiere decirnos.

2. Busca información sobre el autor Jorge Luis Borges.

3. ¿Los libros están personificados en este poema? Justifica tu respuesta.

4. ¿Que visión de los libros tiene el poeta?

5. ¿Qué tipo de libros te gustan? Justifica tu respuesta.






Som a dijous i sembla que la feina comença a quedar darrere. Tenim tot un cap de setmana per a descansar i llegir. Aprofitem-la! Llegir és una manera de viatjar i també de viure altres vides, incloent la vida dels autors.

Mis libros
Mis libros (que no saben que yo existo)
son tan parte de mí como este rostro
de sienes grises y de grises ojos
que vanamente busco en los cristales
y que recorro con la mano cóncava.
No sin alguna lógica amargura
pienso que las palabras esenciales
que me expresan están en esas hojas
que no saben quién soy, no en las que he escrito.
Mejor así. Las voces de los muertos
me dirán para siempre.

Frases emblemàtiques


1. Comenta cada una de les següents frases emblemàtiques.

2. Escriu la teva pròpia frase emblemàtica i acompanya-la d'una imatge adient. Com per exemple les que se'm van ocórrer a mi i al meu pare:

        -Per molt malament que vagi, sempre hi ha un bri d'esperança.                              -No facis als altres el que no t'agrada que et facin a tu.




                                  
diuen que esteim predestinats a fer qualcuna cosa pero no sabem perquè.





 no tots som iguals 


cadascun es unic
no tot a dese4r igual

si no u poc conseguir u intent fins